LA PALMERA IMPERIAL

Reina absoluta del Palmerar d’Elx i exemplar únic en la seua espècie. Deu el seu nom a l’emperadriu Elisabeth d’Àustria, la popular Sissí, que quedà meravellada en contemplar-la a la primavera d’hivern de 1894. L’espectacular conjunt està format per una palmera mascle i set fillols o braços que han crescut de forma simètrica del mateix tronc.

L’ORONETA

Este dinosaure vegetal de més de 200 anys d’edat és, amb els seus trenta metres, l’exemplar més alt del Palmerar il·licità sobre el qual s’eleva com l’ocell que li dóna nom. En l’última dècada la seua salut s’ha vist afectada per la seua longevitat i per causes naturals, ja que en ser tan alta li resulta cada volta més dificultós bombejar la saba fins a la copa.

EL CANELOBRE

Parent proper per la seua morfologia i raresa de la Palmera Imperial, presenta la singularitat que a uns 4 metres d’alçària li broten cinc braços, però no repartits al voltant del tronc, sinó en dos extrems oposats, on s’alineen com un canelobre jueu o “menorà”. Només una de cada 30.000 palmeres presenta característiques similars.

LA PIPA DE SANT PLÀCID

Esta singular palmera ha anat tombant-se a poc a poc mentre creixia sense deixar de buscar la verticalitat. Un exemple de geotropisme comú en les plantes que ha acabat per fer-la semblant a una pipa. En els últims anys se li ha col·locat un tros de tronc de palmera com a suport a fi que no continue cedint i torne a prendre el creixement cap amunt.

LA FRANCISCA

Esta palmera femella està dedicada a Francisco Guilabert Gonzálvez (n’hi ha moltes altres en el Parc Municipal batejades en honor a personatges i col·lectius). Destaca per la seua vigorositat i la seua gran balona, l’eixamplament al final del tronc, que pot tindre forma quadrada, redona com un baló, com una copa o allargada en forma de gerra.

LA PALMERA DEL COLOM

Exemplar únic per la seua morfologia, ja que comença a créixer recta, a uns dos metres comença a inclinar-se, a uns nou metres aplega a doblar-se quasi horitzontalment per a després, en el seu últim tram, tornar a posar-se dret. És habitual vore els coloms del colomer proper posar-se en la curvatura del seu tronc, d’allí el seu nom.

EL TRIDENT

Exemplar únic en el Palmerar il·licità per la seua morfologia, rep el seu nom dels tres braços de similar grandària que sorgixen del seu tronc a uns tres metres de terra. És una composició vegetal d’extraordinària raresa, ja que és molt difícil trobar una palmera amb eixa quantitat de fillols a eixa alçària i distribuïts de forma tan simètrica.

EL TIRADOR

L’origen del nom de esta palmera és evident en contemplar-la: a un metre de terra el tronc es bifurca en dos braços que creixen de forma paral·lela i adquirixen forma de Y. És un fenomen botànic molt rar i un dels pocs exemplars localitzats en tot el Palmerar amb esta composició singular.

EL CARAGOL

El creixement en espiral d’esta palmerar ha creat unes corbes molt pronunciades en el seu tronc, característiques que la situen com un dels exemplars amb formes més capritxoses del Palmerar. Es desconeix el motiu pel qual un exemplar que creix recte a una certa alçària comença a experimentar disfuncions d’esta classe.

LA BONICA

Esta palmera està considerada per la gent que cuida del Palmerar com la més bonica entre les datileres que no tenen braços i un model en la seua espècie. Este títol honorífic es deu a la quantitat de palmes que produïx, amb fulles de raquis recte sense a penes curvatura, rames planes i llises amb multitud de folíols que creen una ombra molt frondosa.

LA TOMBÀ DEL MUR

Des de la seua primera etapa de creixement esta palmera ja presentava una inclinació pronunciada, que anà en augment a mesura que aconseguia una alçària més gran, fins a aplegar al punt d’estar recolzada en el mur del perímetre de la finca. Sense eixe suport, esta palmera tan bonica i singular, que naix en un  hort però creix en el carrer, no existiria.

LA PIPA DE SEMPERE

Esta és possiblement la palmera “pipa” més llarga d’Elx i rep el seu nom de l’hort en què es troba. Es tracta d’exemplars que en una etapa del seu creixement comencen a inclinar-se, sense aplegar a caure, per reprendre el seu creixement vertical anys després. És habitual apuntalar-ne la base amb un tronc sec d’una altra palmera perquè no caiga.

L’ARACELI

Este exemplar, que es troba en ple cor del Palmerar, és una rèplica amb els seus braços de la Palmera Imperial quan era de la mateixa grandària. També presenta certa similitud amb l’Araceli, un dels aparells aeris de la representació del Misteri d’Elx, encarregat de pujar al cel la Mare de Déu de l’Assumpció, Patrona de la ciutat.

LA PIPA REALÉs la palmera “pipa” més tombada del Palmerar il·licità i a pesar dels seus prop de nou metres, es pot accedir a la seua copa simplement caminant sobre el seu tronc, en tindre gran part d’este arran de terra. Este exemplar cresqué de forma vertical, però un dia caigué i seguí creixent en eixa posició, en tindre les seues arrels ben  preses a la terra.

LA COBRA

Amb les tres quartes parts del seu tronc estés sobre el sòl i l’últim tram alçant-se en vertical, este curiós exemplar recorda una cobra en situació amenaçant. Per tales característiques, no passa desapercebuda als clients de l’hotel i sol servir de fons i inclús de seient en entrevistes televisives a destacats hostes. Previa petició de visita en la recepció del hotel

LA PALMERA DEL FORAT

Ideal per a endur-se un record d’Elx en forma de fotografia divertida i emmarcada en una palmera. Este exemplar presenta un orifici en el centre del tronc, però a pesar que el forat el travessa d’un costat a l’altre, presenta un excel·lent estat de salut. Les datileres són capaces de presentar grans ferides i seguir vives.

LA PALMERA DE DON DIEGO

Del tronc d’este singular exemplar brotaren cinc braços, encara que en l’actualitat li’n queden quatre. Esta palmera fon cedida al Parc Municipal pel seu propietari, l’industrial Diego Ferrández Ripoll, alcalde de la ciutat en dos períodes, 1924-25 i 1930-31. Es plantà en este lloc en 1945, un any ans que s’obrira el jardí al públic.

LA PALMERA DE LA FONT

Este espectacular conjunt de huit braços fon instal·lat en el seu actual emplaçament actual  després de ser cedit per la família Rico Román per a una ampliació cap a ponent del Parc Municipal, en 2013. La seua gran envergadura -quatre metres de diàmetre is et d’alçària- féu necessària la instal·lació d’una estructura metàl·lica per a subjectar-lo.

LA PALMERA  TALEB RIFAI

 

Este bell exemplar, que guarda moltes similituds amb la Palmera Imperial en la seua joventut, es caracteritza pel fet que a mig metre de la base li ixen set braços harmònicament repartits, encara que en els seus inicis en comptava un més. Esta palmera està dedicada a Taleb Rifai, secretari general de l’Organització Mundial de Turisme (OMT), organisme de Nacions Unides (ONU), del qual Elx forma part.

LES PIPES DE L’HORT DE TRAVALÓ BAIX

Estes dos palmeres “pipa” es troben ben prop entre elles, una cosa poc habitual. Les dos han crescut inclinades i en recuperar la verticalitat una d’elles ho ha fet com una columna salomònica, amb tirabuixó inclòs. Un passeig en barca pel llac artificial que sobrevolen en permet apreciar millor les formes singulars.

LA SENTINEL·LA

Amb els seus 25 metres d’alçària des del sòl fins a la balona, sense comptar les palmes, este autentic gratacel vegetal de més de 200 anys és el segon exemplar més alt del Palmerar, després de l’Oreneta. Rep el seu nom en honor a Pepe Tejera, cantant il·licità que en una de les seues cançons dedicades a Elx denomina les palmeres “sentinel·les del meu poble”