Un dels actes més singulars de la Setmana Santa il·licitana es produeix la nit del Divendres Sant, al final de la processó general de Germanors i Confraries i del Sant Enterrament. Es tracta de la denominada “Trencà del Guió”, una cerimònia solemne carregada de simbolisme i d’atractiu popular. L’esmentat Sant Enterrament és encapçalat per un guió o bandera negra conduïda per tres Cavallers o Dames triats cada any per la Junta de Germanors i Confraries i vestits de gala. Al seu pas per la plaça de Baix, aquest guió es retira a les Cases Consistorials on espera l’arribada de l’últim dels trons, el de la Verge dels Dolors, conegut popularment com la “Mare de Déu de les Bombes” (per les nombroses “bombes” de cristall que il·luminen el seu pas des del segle XIX).

Situada la Dolorosa en un dels extrems de la plaça, al costat d’ella es disposen les autoritats civils i eclesiàstiques que han presidit la processó i apareixen llavors els portadors del guió. Realitzen davant la Verge dues reverències consecutives mentre avancen uns passos. Després, el personatge central, amb la bandera a les seues mans, es destaca sol i fa altres tres passos. Passa llavors a onejar la insígnia i, amb un moviment entretallat, trenca l’asta del guió que cau a terra entre els aplaudiments de tots els presents. No en va indica la tradició local que un bon trencament del guió és presagi d’un bon any per a la ciutat. El significat d’aquesta cerimònia, les primeres referències de la qual apareixen en el segle XVIII, no ha sigut explicat totalment. Però, atés que fins a la meitat del segle XX eren les insígnies de tots els passos les que s’inclinaven davant la Verge, tot sembla apuntar cap a una espècie de rendició de vassallatge de les diferents classes socials de la ciutat als nobles, primitius responsables del pas de la Dolorosa. I era un d’aquests nobles qui, en nom de tots, trencava el guió negre, el dol per la mort de Crist, com a signe de la seua futura resurrecció.

Autor: Joan Castaño, Director del Museo Municipal de la Festa.