VisitElche

La zona més elevada de l’assentament es troba en l’angle nord-est del turó, lloc que ocupa l’Edifici I, denominat tradicionalment Castellet o Fortí. Destaca pel seu ampli pati central, al qual s’obrin dues estades en el costat nord i tres en l’oest, accedint-se a l’edifici des de la meridional d’aquest costat i també des d’una entrada menor situada en el mur oriental, anomenada portella o poterna. Respecte als murs que ho conformen, d’entre 80 i 90 cm d’amplària, el seu tram inferior està alçat amb maçoneria i xicotets carreus presos amb morter de calç i arrebossats amb el mateix material, superant en alguns trams visibles els 1.5 m d’altura conservada, al que cal sumar l’alçat superior que seria de tapial de terra taronja piconada, tal com s’ha pogut comprovar en l’excavació de les Estances I i II. En el procés d’excavació no s’ha identificat cap element que puga estar relacionat directament amb el sostre, com podrien ser teules, per la qual cosa suposem que estaria format per bigues, brancatges i probablement fang.

La posició de l’edifici, adossat a la línia de muralla, i la seua extensió, de quasi 1.300 m² (37 x 35 m), li confereixen una funció jeràrquica específica, possiblement una qasaba –qasbah, com a part central d’una ciutadella– o alcassaba. En les publicacions sobre el jaciment d’El Castellar de la Morera s’evita identificar aquest Edifici I amb qualsevol tipus de fortificació, per no apreciar-se cap tret defensiu, advocant-se més per la seua interpretació com una gran “unitat domèstica” que, per la seua ubicació, grandària i monumentalitat dels seus components, tindria una funció jeràrquica concreta dins de l’ampli assentament emmurallat, sent de moment impossible discernir si la seua naturalesa és privada i singular o pública i col·lectiva. El seu evident paral·lelisme, quant a forma, parts i extensió, amb la qasbah de l’assentament almohade marroquina –1ª ½ segle XII– del ribāṭ Harga a Ῑgῑlῑz, encara que diacrònic, sembla obrir noves línies d’investigació sobre la idea de la magnitud de “el domèstic” en les residències jeràrquiques del medi rural.

L’excavació de l’Estança I, amb una superfície interna d’uns 36.50 m² –11.40 m de llarg i 3.20 m d’ample– mostra el principal accés a l’edifici, amb dues àmplies obertures d’entorn de 2.30 m que permeten el trànsit entre l’exterior i el gran pati interior. En aquest espai destaca un pedrís adossat a la cara interior del mur que es troba a l’esquerra segons entrem, una xicoteta estructura quadrangular de 0.67 x 0.56 x 0.29 m, la superfície d’ús del qual presenta un acabat de calç i terra molt compacte i idèntic a l’utilitzat per a crear el paviment que es troba als seus peus, per tot aquest espai central i que sembla desenvolupar-se cap al pati interior. L’existència d’aquesta estructura, tan immediata en la seua ubicació respecte a l’entrada principal, ens està informant sobre el possible ús d’aquesta Estança I com a “casa del guarda”, el qual disposaria d’aquest pedrís a l’interior com a seient. Respecte al terç septentrional de l’Estança I, inicialment aquest no tindria cap mena de divisió respecte al central i només sembla comptar amb un banc corregut adossat al mur oriental, de no molta altura i creat aprofitant un aflorament allargat i regular de la roca, que va poder tindre usos molt variats. Abans de l’abandó definitiu de l’edifici en la primera meitat del segle XI, possiblement vinculat a la formació de madinat Ilš, l’estança patiria diverses remodelacions, reduint-se el seu espai útil i l’ample de les seues obertures amb la construcció de diversos paraments de maçoneria presa amb morter de fang, probablement a causa de la pèrdua d’importància de l’edifici i/o a un canvi d’ús d’aquest.

Per a saber més: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/72190