Visitar les tendes on compraven els avis, conèixer el bar on quedaven, contemplar les seues tartanas, veure les seues cases, mirar les seues revistes, descobrir els seus jocs i labors quotidianes, admirar la seua vestimenta… Sorprendre’ns per com era la vida en el Camp d’Elx i en la ciutat, no fa encara tant temps…
Els més de 90.000 objectes del segle XIX i començaments del XX que atresora el Museu Escolar de Puçol, procedents en la seua immensa majoria de donacions, condueixen fins a un passat que, encara que relativament recent, fuig de les memòries a tota velocitat, fins a no deixar rastre a vegades.
Reconeixement de la Unesco
Aquest projecte museístic i vital, que arreplega de manera didàctica qui som i d’on venim, va merèixer molt justificadamente que al desembre de 2009, el Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Unesco l’incloguera en el Registre de Pràctiques Exemplars.
Tot va començar en 1969, en les escoles unitàries de la partida rural il·licitana de Puçol, com una activitat lligada al pla pedagògic “L’escola i el seu mitjà”, el tema del qual era l’estudi dels oficis i tradicions del Camp d’Elx.
Implicació col·lectiva
L’objectiu era facilitar el coneixement de l’entorn rural on se situava, així com la conservació d’una cultura, tant material com immaterial, que estava desapareixent amb gran rapidesa per la mecanització del camp i la substitució dels oficis i cultius tradicionals per altres extensius i més productius.
La idoneïtat del projecte i l’entusiasme dels seus propulsors va fer que s’implicaren no solament els alumnes, que així coneixien les seues arrels, difonent-les i preservant-les, sinó també els veïns de Puçol i d’altres pedanies.
Centre de Cultura Tradicional
Amb el pas del temps i el calat del treball, l’àrea d’influència del museu es va ampliar a altres partides rurals i a la ciutat d’Elx, fins a concentrar un enorme llegat etnològic de més de 90.000 ítems inventariats, que abasten agricultura, comerç, indústria, folklore, tradicions i un llarg etcètera. Açò va motivar l’ampliació de les seues dependències en 1991 i 1998.
Transformat en Centre de Cultura Tradicional Museu Escolar de Puçol, el nou complex museístic consta d’àmplies sales d’exposicions, tallers de conservació i restauració, sala d’usos múltiples, biblioteca, arxiu, àrea d’informàtica, zona de serveis, hort d’estudis mediambientals i aparcament públic.
Referent internacional
El visitant que recorre les seues sales es veu transportat a èpoques passades, a través de reconstruccions d’escenes quotidianes de la vida en el camp i la contemplació d’elements en desús com tartanas, carros, trilladores, vestimentes i utensilis agrícoles. També s’exposen nombrosos objectes relacionats amb la indústria, el comerç tradicional, l’escola i l’oci, tant en l’àmbit rural com en l’urbà.
Juntament amb el seu vessant museístic i d’investigació, el centre de cultura tradicional il·licità continua desenvolupant el seu projecte pedagògic, convertit en referent nacional i internacional.
Al merescut reconeixement de la Unesco s’uneixen, entre d’altres, els de Hispània Nostra, l’International Council of Museums (ICOM) i el d’Ibermuseos.
