La torre formava part d’una sèrie d’edificacions que, en origen, tenien un clar caràcter de vigilància i defensiu, i que van ser construïdes entre finals de l’edat mitjana i la primera meitat del segle XVI. Des de la seua altura, els guàrdies podien aguaitar qualsevol senyal de perill per a la població. Hui en dia podem admirar l’àrea del palmerar situat al nord de la ciutat.

Està edificada en maçoneria, amb reforç de carreu tallat en els cantons i amb la base construïda en la forma de talús. Són visibles, en la part alta, quatre matacans, estructures en volada sobre les obertures de la construcció. Tant el talús com els matacans són elements que hi dificultaven l’aproximació i facilitaven la defensa de les torres en eliminar els angles morts que oferien les edificacions rectes. Els balcons que ara observem són modificacions molt tardanes dels vans originals.

En l’actual entrada a la torre, en l’exterior, és possible veure un muntant adossat a l’edifici que sembla indicar l’entrada a un recinte encerclat flanquejat per la torre.

 

La defensa del territori

Des de l’edat mitjana, un sistema d’avisos s’ocupava de la vigilància del territori: talaies i escortes, de dia i de nit. Tenien encarregada la custòdia de la costa i dels camins i senderes. El 1449, per ordre del rei i a causa de la presència d’assaltadors de camins, es dicten capítols per a establir una línia de vigilància que havia de custodiar les poblacions d’Elx, Alacant, Asp, Novelda, Elda i Xixona.

Les torres enclavades en l’interior del territori complien la funció de completar el sistema d’alarma de la vila i, si calia, avisaven la població que treballava en els camps.

Però, a partir de l’assentament del poder otomà a Alger, el 1516, es concep un sistema defensiu que, mitjançant la construcció de torres de vigilància, pretenia “tancar la costa com una muralla”, en paraules d’un dels artífexs del projecte, l’enginyer italià Juan Bautista Antonelli.

D’aquesta manera, en el terme d’Elx s’emprendria la construcció de la torre d’Escaletes, en la part alta del cap de Santa Pola, que completaria el sistema de torres de guaita d’origen medieval: torres del Pinet, Tamarit, Cap de l’Aljub i Atalaiola. El 1557, s’erigeix per Bernardino de Cárdenas, marqués d’Elx i virrei de València, el castell de Santa Pola.

 

Els amos de la torre

Algunes de les torres de l’agre il·licità podrien estar associades des d’un principi amb cognoms de la noblesa local, unes altres ho van ser més tard, com un element més del llinatge. A la de Ressemblanc, Asprella, Estanya o Gaitan, s’unirien amb el temps unes altres, com ara la torre de la Canyada, detinguda en el segle XVIII pels comtes de Torrellano; o la de Carrús, propietat dels Miralles de Imperial, marquesos de la Torre de Carrús.

El nom de torre dels Vaillo o torre Vaillo prové de la família antiga titular de la torre, els Vaillo de Llanos. Els detenidors d’aquest cognom eren membres de la xicoteta noblesa local que, el 1716, van rebre el títol de comtes de Torrellano. Els comtes tenien la seua residència habitual en una casa en la plaça de Baix, davant de l’Ajuntament, i és molt probable que no residiren mai en la torre. No obstant això, aquesta complia una funció de prestigi, lligada al cognom, i recordava els deures associats a l’estament nobiliari: la defensa del territori.