Qui diu que, a Elx, Déu és un parent proper de la Maredéu. Aquesta afirmació, sens dubte exagerada, però molt gràfica, revela la profunda devoció dels il·licitans per la Verge de l’Assumpció, el seu museu està situat al costat de la capella de la Comunió de la basílica de Santa Maria i s’hi accedeix per l’antiga porta.

Allí es narra, a través de peces escultòriques, pictòriques, d’orfebreria i d’una rica col·lecció de tèxtils, la història de la imatge de la patrona de la ciutat, aquesta devoció va ser introduïda en el segle XIII pel rei Jaime I el Conqueridor.

Vinguda per la mar

La bella llegenda explica que el 29 de desembre de 1370 va arribar a una de les platges d’Elx un arca en l’interior de la qual venia la imatge de la Maredéu i la consueta, o partitura, del Misteri d’Elx, que havia de representar-se en el seu honor.

El fervor dels il·licitans ha donat lloc al llarg dels segles a nombroses i valuoses donacions: mantells, vestidures, corones, joies, mobles i immobles, que formen el ric patrimoni de la Verge, que ara és possible conèixer.

El punt central del Museu de la Verge està dedicat a la dormició de Maria, que s’evoca en la Festa, o Misteri d’Elx, amb el gran llit de banús i plata del segle XVII, magnífica mostra d’orfebreria portuguesa, en el qual descansa la imatge de la patrona entre el 15 i el 22 d’agost, durant el seu novenari.

Primera referència del Misteri

Entre les peces més assenyalades destaquen els mantells blau i morat, portats des de Roma en 1795; el mantell de les Petxines, dissenyat per l’arxiver i historiador Pedro Ibarra en 1917; el tern del bisbe José Tormo (1784), així com la corona imperial i un copó, tots dos de l’orfebre Fernando Madrid (segle XVIII).

Tres obres del segle XVI constitueixen els objectes més antics del museu: la capçalera del llit procesional de la Verge, amb la qual ix a coll de jueus i apòstols en la processó de l’enterrament, el 15 d’agost i l’1 de novembre (els anys parells); una arqueta-ostensori de plata daurada i el testament d’Isabel Caro amb la referència més antiga al Misteri: el facsímil d’un pergamí de 1523 amb les clàusules testamentàries d’aquesta dama, entre les quals se citen donacions per a una “grandíssima festa” que es fa en Santa Maria el dia de la Verge de l’Assumpció.