El Palmerar fou inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial en l’any 2000; la Festa o Misteri d’Elx, proclamada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial en l’any 2001 i incorporada a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en l’any 2008; i el projecte pedagògic del Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Puçol, seleccionat en l’any 2009 com a projecte que millor reflectix els principis i els objectius de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (en avant, la Convenció), fet que comportà la seua inclusió automàtica en el Registre UNESCO de Millors Pràctiques de Salvaguarda.

El paisatge format pels horts de palmeres d’Elx, amb els seus complexos sistemes de reg, fou estructurat en el segle VIII dC, quan una gran part de la península Ibèrica estava sota la dominació musulmana. No obstant això, hi ha bons motius per a pensar que tal vegada el seu origen siga més antic i es remunte a l’època de l’assentament dels fenicis i els romans en la regió. És un exemple únic de les tècniques agrícoles àrabs en el continent europeu.

El Palmerar d’Elx –el més gran d’Europa– és una de les meravelles naturals i culturals més impressionants d’Espanya, un lloc que oferix una finestra única a la història, la sostenibilitat i la bellesa paisatgística. Este indret, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, s’erigix en un testimoni viu de l’herència àrab i un exemple excel·lent de desenvolupament sostenible en ple segle XXI.

És una massa compacta de plantacions de palmeres que rodeja el que fou la ciutat islàmica coneguda com la Vila Murada medieval. Els seus límits estan clarament definits per carrers i carreteres, el que facilita la seua identificació i accés dintre de l’entramat urbà actual. Este entorn únic crea una experiència singular per als visitants, que poden passejar per un espai que es percep com un enorme i pintoresc jardí urbà. Dintre del Palmerar, existixen nombrosos horts tradicionals que han mantingut la seua estructura original al llarg dels segles. Estos horts són àrees de cultiu on les palmeres s’organitzen en files ordenades, i creen un paisatge característic i culturalment significatiu.

Al llarg dels segles, el Palmerar ha mantingut la seua presència dominant en el paisatge d’Elx, encara que moltes de les plantacions han perdut les seues funcions agronòmiques originals. Històricament, les palmeres datileres eren cultivades no solament pels seus dàtils, sinó també pels productes derivats que oferien, com fulles per a sostres i fibres per a diversos usos. Tanmateix, amb el creixement urbà i els canvis en les pràctiques agrícoles, moltes d’estes plantacions han deixat de ser explotades amb fins agraris.

Malgrat estos canvis en l’ús de la terra, les palmeres han sigut preservades, cosa que convertix el Palmerar d’Elx en un clar exemple de desenvolupament sostenible. Este enfocament ha permés que, encara que les funcions agrícoles s’hagen reduït, el valor ecològic i paisatgístic del Palmerar es mantinga intacte. Les palmeres, que poden viure diversos segles, continuen sent una part integral de l’ecosistema urbà, proporcionant beneficis ambientals com la millora de la qualitat de l’aire, la regulació de la temperatura i la creació d’hàbitats per a diverses espècies.

A més de la importància ecològica i agrícola, el Palmerar d’Elx és un important recurs cultural i turístic. El paisatge del Palmerar, amb els seus alts troncs i frondoses corones, crea un ambient de tranquil·litat i bellesa que atrau milers de visitants cada any. Els passejos sota les palmeres, especialment durant les càlides vesprades d’estiu, són una experiència inigualable que combina el gaudi estètic amb el benestar físic i mental.

El Palmerar d’Elx no només és un refugi natural dintre de la ciutat, sinó també un espai per a esdeveniments culturals i comunitaris. Festivals, concerts i altres activitats es duen a terme en este entorn únic, fet que reforça el seu paper com a centre de la vida social i cultural d’Elx. La combinació de naturalesa i cultura que oferix el Palmerar el convertix en un lloc especial, on la història es troba amb la modernitat en un equilibri harmoniós.

En resum, el Palmerar d’Elx és un símbol de l’herència cultural i agrícola de la regió, un exemple de sostenibilitat i conservació, i un recurs inavaluable per a l’educació i el turisme. La preservació i restauració del Palmerar són essencials no només per a mantenir la seu a bellesa i funcionalitat, sinó també per a assegurar que les futures generacions puguen disfrutar d’este tresor únic.

Visitar el Palmerar d’Elx és una experiència que oferix una connexió profunda amb la naturalesa i la història. Cada passeig pels seus senders ombrejats, cada visita al museu i cada esdeveniment celebrat en el seu entorn contribuïxen a l’apreciació i l’enteniment d’este patrimoni mundial. Així, el Palmerar d’Elx no només embellix la ciutat, sinó que també enriquix la vida de tots els que tenen l’oportunitat de conéixer-lo i disfrutar-lo.

🌴9 llocs imperdibles del Palmerar d’Elx AQUÍ

🌴Informació sobre el Palmerar d’Elx AQUÍ

Inscrit en 2008 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (proclamat originalment en 2001), el Misteri d’Elx és una obra mestra del drama sacrolíric que narra la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu. Este drama, que ha sigut representat sense interrupció des de mitjan segle XV, té lloc en la basílica de Santa Maria i els carrers de l’antiga ciutat d’Elx, a la Comunitat Valenciana. És un testimoniatge vivent del teatre religiós medieval europeu i de la devoció a la Mare de Déu.

La representació, completament cantada, es desenvolupa en dos actes que se celebren el 14 i el 15 d’agost de cada any. A través d’una sèrie d’escenes i quadres, es descriu la mort de Maria, la processó fúnebre vespertina pels carrers d’Elx, el funeral escenificat, l’assumpció i la coronació en la basílica de Santa Maria. El text es canta principalment en valencià, amb algunes seccions en llatí. L’escena es dividix en dos plans: un horitzontal o “terrestre”, i un altre vertical o “celeste”, característiques distintives del teatre medieval. Una antiga maquinària aèria s’utilitza per a crear els efectes especials, que afegix gran espectacularitat a la representació.

Més de 300 voluntaris participen cada any en “La Festa”, i exercixen rols com a actors, cantants, directors d’escena, tramoistes, costureres i intendents. No obstant això, els preparatius per a este esdeveniment comencen molt abans i duren tot l’any. Esta tradició, que atrau tota la població de la ciutat, està profundament arrelada en la identitat cultural i lingüística dels habitants de la regió.

El Misteri d’Elx va ser proclamat “Monument nacional” en 1931 i està protegit per diverses lleis de salvaguarda del patrimoni cultural. Esta protecció assegura que la tradició es mantinga viva i es transmeta a les futures generacions, per a així preservar la seua integritat i el seu significat cultural.

La seua celebració no només és un esdeveniment religiós, sinó també una manifestació cultural que unix la comunitat i atrau nombrosos visitants. La dedicació dels voluntaris i la passió dels habitants d’Elx fan d’esta celebració un veritable símbol del seu patrimoni cultural. La combinació de música, teatre i devoció crea una experiència única que ressona profundament en tots aquells que la presencien.

El Misteri d’Elx és, sens dubte, una de les joies del patrimoni cultural immaterial d’Espanya i del món, i la seua inscripció en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat assegura el seu reconeixement i la seua preservació per al gaudi i l’admiració de generacions presents i futures.

Font: (http://www.unesco.org/culture/ich/es/rl/el-misterio-de-elche-00018)

Més informació sobre dies de representació, horaris i preus AQUÍ

Pàgina oficial del Misteri d’Elx AQUÍ

Este projecte educatiu innovador té dos objectius generals: promoure l’educació basada en valors mitjançant la integració del patrimoni cultural i natural local en el currículum i contribuir a la preservació del patrimoni d’Elx mitjançant l’educació, la formació, l’acció directa i la sensibilització en la comunitat educativa. Implantat a l’escola pública rural de Puçol (Elx, Espanya) en 1968, el projecte ha aconseguit integrar el patrimoni en l’educació formal. Guiats per mestres i col·laboradors externs, els xiquets exploren, en un ambient de joc, el ric patrimoni d’Elx en contacte amb els portadors de tradicions i contribuïxen directament a la seua preservació. Els xiquets realitzen la recol·lecció de dades de camp, la museografia, i ensenyen els uns als altres i als visitants sobre el patrimoni, estudiant i explorant el patrimoni per si mateixos. El projecte ha capacitat quasi 500 escolars i ha donat lloc a un museu escolar amb més de 61.000 entrades d’inventari i 770 arxius orals, preservant el patrimoni de la vida quotidiana i promovent el mapatge cultural dels recursos del patrimoni local. Entre 1968 i mitjan anys huitanta, el projecte es va mantindre dins dels límits del districte rural de Puçol, on es trobava l’escola. Però a mesura que el coneixement dels valors i assoliments del projecte es va difondre, l’abast operatiu del projecte va créixer, primer involucrant els restants districtes rurals del camp d’Elx (a mitjan anys huitanta) i més tard la ciutat d’Elx (1990).

El projecte és molt apreciat per la comunitat rural local, la població general d’Elx i experts en educació i cultura pel seu caràcter pioner, democràtic, integrador i participatiu, i pot servir com un model que demostre la viabilitat de la protecció del patrimoni ascendent.

(Font http://www.unesco.org/culture/ich/es/BSP/-00306)