Del 16 al 22 d’agost
20.00 hores en la Basílica de Santa Maria: Solemne Octava de la Mare de Déu de l’Assumpció, Santa Missa i en finalitzar, cant de les tradicionals SALVES.
Dissabte 31 d’agost
23.00 hores en la Basílica de Santa Maria: SALVES en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció per l’Agrupació Coral Dama d’Elx.
En finalitzar, des de la torre del campanar, llançament de la Palmera fi de mes (de Sant Ramón).
Salves a la Mare de Déu de l’Assumpció
Del 16 al 22 d’agost a les 20.00 hores, té lloc en la Basílica de Santa Maria el cant de les tradicionals Salves a la Mare de Déu de l’Assumpció. Prèviament se celebra la Solemne Octava de Ntra. Sra. de l’Assumpció. Cada dia, després de la Santa Missa es canta la Salve i a continuació els membres de la Capella i de l’Escolania del Misteri d’Elx canten els gojos. El text d’estos, amb nou estrofes i seixanta-huit versos, són un tipus de resum argumental de la Festa, la música dels quals ja era interpretada en el segle XVIII.
Després de finalitzar les festes i les representacions del Misteri d’Elx, s’instal·la el llit de la Patrona, on està fins al dia 22 per a les tradicionals Salves. Una tradició que va nàixer fa 3 segles en la qual es canten els gojos a la Mare de Déu i es venera la imatge de la mateixa en el seu llit de mort fent ressò del representat en el Misteri. Per a això s’instal·la en l’altar major de la basílica un llit portugués de banús i adorns de bronze i plata (donada en 1747 per Gabriel Ponce de León -duc de’Aveyro i marqués d’Elx-) en la qual es recolza una imatge jacent de la Verge ja coronada.
El presbiteri es vist amb un cortinatge de vellut carmesí. Algunes peces d’este llit com la capçalera, es troben exposades la resta de l’any en el Museu de la Mare de Déu de l’Assumpció Patrona d’Elx, situat en la part posterior de la Basílica de Santa Maria, enfront de la Calaforra.
La primera referència documental de l’Arxiu de la Basílica de Santa Maria d’Elx data de l’any 1596, perquè en un inventari es nomenen elements destinats a la construcció del llit mortuori de la Patrona d’Elx, encara que ignorem com seria la seua configuració. Cal assenyalar que en eixa època, el llit se situaria en l’Ermita de Sant Sebastià, lloc que va albergar a la imatge de la Mare de Déu fins a 1648.
Esta representació de la dormició s’emmarca dins d’un costum molt estés a la Corona d’Aragó des del segle XVI per a solemnitzar la festivitat de l’Assumpció.