“Ens acostàvem a Elx, ja es distingia la seua vall curulla de fruits i el seu immens palmerar, el major i més bell d’Europa, el més paradisíac de tota Espanya”.
A Espanya, Hans Christian Andersen (1862)

 

El Palmerar d’Elx és un paisatge cultural únic, de valor excel·lent i significació universal; és el cor, orientat a l’horticultura intensiva, d’un sistema de regadiu establit pels fundadors la ciutat islàmica d’Elx, fa un mil·lenni.

En aquest paisatge de regadiu d’origen andalusí poden observar-se tant components tradicionals com adaptacions contemporànies. La seua evolució al llarg del temps pot percebre’s a través dels canvis esdevinguts en els usos de la terra (pas d’usos agrícoles tradicionals a moderns usos urbans), i en l’aspecte canviant de la producció agrícola (cultiu d’espècies tradicionals al costat d’espècies d’introducció recent).

No s’entén la ciutat, ni s’entendrien a si mateixos els seus ciutadans, sense un palmerar històric que configura un paisatge urbà únic des de fa més de mil anys, declarat en 2000 Patrimoni de la Humanitat.

Més de 200.000 palmeres

Amb més de 200.000 exemplars i uns 50.000 en els vivers municipals disposats a ser plantats, el palmerar il·licità és el major d’Europa. Encara que contemplat des d’una certa distància pot semblar un bosc, en realitat és una plantació realitzada amb finalitats agràries, d’aquí ve que a les parcel·les o a les seues agrupacions se’ls denomine horts. Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres, de tal forma que, vistes des de l’aire, formen quadrícules. Els bancals creats en el seu interior s’han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.

Encara que s’ha constatat l’existència de palmeres en tot el sud europeu des d’abans de la presència humana, el descens de les temperatures i les glaciacions van acabar amb la major part, a excepció d’algunes zones més càlides protegides dels corrents freds, com Elx. La profusió de dibuixos de palmes i palmeres en ceràmiques iberes de l’Alcúdia (segle III a l’I a. C.) demostra la rellevància de les datileres ja en aquella època.

Fundació àrab

L’expansió del palmerar es va produir arran de la fundació pels àrabs de la nova ciutat en l’emplaçament actual (segles VIII i IX), quan es va establir una extensa xarxa de reg que en la seua majoria persisteix fins hui. La pervivència durant segles d’aquest sistema d’agricultura d’oasi va ser un dels aspectes que va valorar la declaració de la UNESCO.

Actualment, el palmerar té una funció més paisatgística i cultural que agrícola. Aquest últim vessant se centra en la producció de palma blanca per al Diumenge de Rams, que s’envia a tota Espanya i fins i tot a l’estranger, i en reduïdes collites de dàtils per al mercat local. També s’han començat a obtindre varietats de qualitat comercial de palmeres reproduïdes en laboratori.