PARQUE MUNICIPAL
Tipo de espacio natural: Parques y jardines
Gravat quasi en l’ADN dels il·licitans i entrellaçat gojosament amb la seua vida quotidiana, el Parc Municipal constitueix no solament un espai de gaudi i solaç, sinó un autèntic pulmó vegetal en ple centre de la ciutat.
Les seues sis hectàrees agrupen els horts del Colomer, Real, Mare de Déu i Baix. La major part d’aquesta superfície va ser llegada en 1661 pel seu propietari, Nicolás Caro, a la patrona de la ciutat, la Verge de l’Assumpció, a través d’un vincle testamentari.
La conservació i el manteniment del parc estan a càrrec de l’Ajuntament. Va ser el primer jardí públic que es va crear en la ciutat, en 1946, amb una extensió inicial de 20.000 metres quadrats.
Entre els elements més destacables del Parc Municipal figura el Molí del Real, un antic molí màquila del segle XVIII, que funcionava amb un salt de les aigües de la sèquia Major i que conserva característics arcs i contraforts en la seua façana al riu Vinalopó.
També té interès el Centre de Visitants, un edifici d’estil orientalitzant, denominat popularment “l’ou” per les seues formes blanques i arredonides, l’única construcció que es conserva dels pavellons de l’exposició comarcal amb la qual es va obrir el parc als ciutadans, en 1946. Va albergar els museus Arqueològic i de la Palma.
La Rotonda, un bell amfiteatre a l’aire lliure, és un altre dels llocs emblemàtics, juntament amb el templet instal·lat als anys vuitanta, a semblança de l’existent en la Glorieta fins a finals dels seixanta del passat segle.
El contigu colomar evoca el nom en valencià (Colomer) de l’hort original. Donar de menjar a les colomes és una de les activitats preferides dels visitants del parc, especialment dels més xicotets.
L’Hort de Baix, últim afegit, en 1960, destaca per la seua àmplia escalinata i per transformar-se en espectacular sala de festes a l’aire lliure durant les celebracions patronals d’agost; també s’utilitza per a altres actes la resta de l’any.
En el cor del parc se situa una cafeteria-restaurant, amb amplis espais, tant tancats com a l’aire lliure. Al costat de l’accés sud del recinte se situa l’Oficina de Turisme, d’estil oriental.
Encara que la palmera datilera és la reina del Parc Municipal i de tot el palmerar il·licità, ací es poden trobar altres tipus de arecàcies, així com una gran varietat d’espècies vegetals: buguenvil·lea, ficus, araucàries, tipuanes, magnolies, falsos pebrers, pollancres il·licitans, plàtans i fins al poc comú tuliper de Gabon.
El recinte està esguitat de fonts i petits estanys, un dels quals amb ànecs i cignes, que fan les delícies de xiquets i xiquetes.
